Passa al contingut principal

ELS HIPOPÒTAMS BEUEN VI?

Ahir, vaig tindre davant meu, per primera vegada, un hipopòtam. Els havia vist en documentals de la televisió però mai els havia sentit de prop. Quina boca més gran tenen!. L'animal romania dins d'una bassa d'aigua d'una clínica veterinària de València. Així, vaig suposar que pertanyia a algun zoo i que estarien fent-li una revisió. Però el que em va sobtar fou que, al voltant de l'hipo, hi havia 20 marraixes plenes de vi.

-"Els hipopòtams beuen vi?"- Li vaig preguntar sorprès a la veterinària.

-"Ens hem quedat sense narcòtics  i fins demà no podrem comprar-ne. Per això hem portat el vi, per si de cas fera falta tranquil·litzar-lo  fins demà dilluns que ens  duran més tranquil·litzants."- Contestà rient-se la veterinària.

Martina, la veterinària, em va explicar com els hipopòtams podien arribar a ser molt violents, sobretot amb les persones. Eren animals molt territorials dins de l'aigua i per això calia assegurar la seua tranquil·litat. Mentre Martina em comentava il·lusionada altres trets dels hipopòtams, jo posava cara d'atenció però realment  m'estava imaginant el que pensarien els hipopòtams sobre la violència dels humans.


Quan la veterinària va parar de xarrar, li vaig dir en to jocós que estava fent amb l'hipopòtam el mateix que estàvem patint els espanyols. Ella em va mirar amb cara estranyada. Així, vaig haver d'explicar-li el meu pèssim acudit. 



-"Que als espanyols ens estan donant vi per tranquil·litzar-nos.Vi roig del bo. La Roja, Ferrari, futbol, F-1,... "
- Li vaig comentar amb un somriure que buscava la seua complicitat i acceptació.


Però davant la seua cara de circumstàncies i un mig somriure incòmode, em vaig acomiadar d'ella  ràpidament:
-" Bé, me'n vaig a b(v)eure la Roja. Un plaer.Ja vindrà el meu germà David a pel gat aquesta vesprada. Espere que no li doneu vi també al nostre gat. "

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Devem indignar-nos (català)

Les campanyes electorals multimilion à ri e s del PP-PSOE s'han de pagar amb diners i favors, que després es tornen . Potser açò justifica l' ajuda desinteressad a de l PP i el PSOE al s bancs i caixes, al r efus a r la llei d 'entrega d'habitatges per a saldar la hipoteca. Als bancs no els hi convenia. T an se val si t ' 'e mbarguen la casa i continu e s pa gant la hipoteca sense ja tindre-la, perquè qui eres tu per als bancs o per als pol ítics? Fa ja més de dos segles, Thomas Jefferson va expressar “ s i el poder passa ra per mans de les entitats bancàries i les corporacions del diners, l'experiment democràtic s'hauria acabat. Tindríem una forma d'absolutisme pitjor que aquella contra la que havien lluitat els colons .” A Espanya, algú dubta de qui hi mana? Nosaltres, ho tenim clar. Així, é s l'hora d'acabar amb la tirania dels bancs i els seus vassalls, PP-PSOE. Els hem perdut la por i ocupem les principals places de Madrid i B

POR QUÈ ME GUSTA SER FUTBOLISTA?

Muchos   días   pienso que   los futbolistas   somos   gladiadores   de   un circo   en manos   de millonarios .   Nuestra   función   es hacer   olvidar a  la plebe   trabajadora   la crisis que   vivimos .   Un deporte   del que se habla   más en   prensa   que de cualquier   problema económico ,   de corrupción política ,   de bienestar social ,   de   enseñanza pública , catástrofe   ecológica o   de sanidad .   Estos   pensamientos  me  hacen  odiar   el fútbol , al que   he dedicado   gran parte   de mi vida . Por suerte , los días  como   el de hoy ,  me   hacen recordar   porque amo   tanto  a l fútbol .  En estos momentos ,  puedo sentir   el gran trabajo   de   equipo   de mis   compañeros   y nuestra   SOLIDARIDAD . También   respiro   el   COMPAÑERISMO   y   el   ESFUERZO ,  muy  caros   de   oler   actualmente en la   sociedad   más individualista   y  egoísta   del mundo ,  la capitalista . Otra de las grandezas  del fútbol   es   la capacidad de hacer   FELIZ   a  p

Una espanyola pel món (microrelat en català)

Després de la cridada dels seus pares felicitant-li l'any nou, va entendre que devia tornar a Oviedo. Encara que a tots els deia que li anava meravellosament a Nova York, no era així. Tot el que li quedava era el seu uniforme de cambrera, els 200$ que va obtindre per tota la seua roba i aquell maleït penjador buit, que furtà per despit del Restaurant la nit que l'acomiadaren. Volia tornar, per no tenia els 800$ del billet. Tampoc se'ls pensava demanar als seus amics ni pares, perquè per ells era una heroïna. I més després d'apareixer en “Espanyols pel Món”. Dos nits en Central Park li bastaren per aconseguir els 600$ per tornar a Espanya. Mai contaria a ningú com els va assolir.

Movie Trailer Videos

Traveling Videos