Passa al contingut principal

LA PRIMAVERA VALENCIANA DORM A LES TEUES MANS



La violenta i vergonyosa resposta del govern de Rajoy, mitjançant antiavalots, davant els joves alumnes de l'IES Lluís Vives sembla haver despertat als valencians i valencianes. Les estudiants demanaven calefacció per les seues aules i la policia els va obrir els ulls, i els caps, mostrant-los la realitat que vivim actualment. Ara som un Estat pobre. Sobretot pobre en democràcia i llibertat. Ja ens queda poc de les dues coses.


Aquestes mobilitzacions en defensa dels nostres drets són el principi de la Primavera valenciana. Encara que és una primavera amb una cantonada trencada per la repressió, corrupció, autoritarisme i la falta de llibertat que, des de fa gairebé 20 anys, habita al País Valencià. No parlaré de Canal 9, ja que ella no parla de nosaltres. Però si esmentaré la sanitat i ensenyament públic valencià, ambdues en un estat lamentable per culpa dels grans retallades del PP-PSOE. El "molt honorable" president Camps tenia coses més importants per invertir (Fórmula 1 i Copa Amèrica). I ZP estava més preocupat pels bancs.

La repressió del govern pretén enfonsar de nou als valencians i valencianes en el pessimisme i l'acceptació d'un futur laboral fosc o lluny de nostra terra. Per lluitar, com canta Sabina, "Nos sobran los motivos". L'Atur estatal i juvenil més alt d'Europa, pitjor que Grècia. L'estat lamentable de la sanitat i educació públiques. Els casos de corrupció generalitzada als dos grans partits PP-PSOE. L'especulació vergonyosa dels bancs. La semiesclavista reforma laboral, ...

La primavera dorm a les teues mans. I amb un gest o palmellada es pot iniciar el despertar de les flors. La teua paraula, la teua presència o la teua veu poden salvar l'educació del teu fill, garantir la salut del teu bebè, l'assistència dels teus pares, el teu habitatge i el teu treball. Paga la pena lluitar per les persones que vols. En definitiva, la Primavera Valenciana eres tu.

                                Eloi Pomar i Timoner

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Devem indignar-nos (català)

Les campanyes electorals multimilion à ri e s del PP-PSOE s'han de pagar amb diners i favors, que després es tornen . Potser açò justifica l' ajuda desinteressad a de l PP i el PSOE al s bancs i caixes, al r efus a r la llei d 'entrega d'habitatges per a saldar la hipoteca. Als bancs no els hi convenia. T an se val si t ' 'e mbarguen la casa i continu e s pa gant la hipoteca sense ja tindre-la, perquè qui eres tu per als bancs o per als pol ítics? Fa ja més de dos segles, Thomas Jefferson va expressar “ s i el poder passa ra per mans de les entitats bancàries i les corporacions del diners, l'experiment democràtic s'hauria acabat. Tindríem una forma d'absolutisme pitjor que aquella contra la que havien lluitat els colons .” A Espanya, algú dubta de qui hi mana? Nosaltres, ho tenim clar. Així, é s l'hora d'acabar amb la tirania dels bancs i els seus vassalls, PP-PSOE. Els hem perdut la por i ocupem les principals places de Madrid i B

POR QUÈ ME GUSTA SER FUTBOLISTA?

Muchos   días   pienso que   los futbolistas   somos   gladiadores   de   un circo   en manos   de millonarios .   Nuestra   función   es hacer   olvidar a  la plebe   trabajadora   la crisis que   vivimos .   Un deporte   del que se habla   más en   prensa   que de cualquier   problema económico ,   de corrupción política ,   de bienestar social ,   de   enseñanza pública , catástrofe   ecológica o   de sanidad .   Estos   pensamientos  me  hacen  odiar   el fútbol , al que   he dedicado   gran parte   de mi vida . Por suerte , los días  como   el de hoy ,  me   hacen recordar   porque amo   tanto  a l fútbol .  En estos momentos ,  puedo sentir   el gran trabajo   de   equipo   de mis   compañeros   y nuestra   SOLIDARIDAD . También   respiro   el   COMPAÑERISMO   y   el   ESFUERZO ,  muy  caros   de   oler   actualmente en la   sociedad   más individualista   y  egoísta   del mundo ,  la capitalista . Otra de las grandezas  del fútbol   es   la capacidad de hacer   FELIZ   a  p

Una espanyola pel món (microrelat en català)

Després de la cridada dels seus pares felicitant-li l'any nou, va entendre que devia tornar a Oviedo. Encara que a tots els deia que li anava meravellosament a Nova York, no era així. Tot el que li quedava era el seu uniforme de cambrera, els 200$ que va obtindre per tota la seua roba i aquell maleït penjador buit, que furtà per despit del Restaurant la nit que l'acomiadaren. Volia tornar, per no tenia els 800$ del billet. Tampoc se'ls pensava demanar als seus amics ni pares, perquè per ells era una heroïna. I més després d'apareixer en “Espanyols pel Món”. Dos nits en Central Park li bastaren per aconseguir els 600$ per tornar a Espanya. Mai contaria a ningú com els va assolir.

Movie Trailer Videos

Traveling Videos